venerdì 8 agosto 2014

348. I me' passioon de sémper.

A Genoa fin ai set an, i me' passioon éren disegna' de per mi, doe che imaginavi famili intrég de giald, négher, rooss e bianc coi fioeu mis'ciaa-suu, e poeu mangia' el còno de ladmél spolveraa de canela, magara intan che caminavi ai giardinet con quel rumorin de gera sòta i scarp. 

I vacans al mar varéven per mi tut i conchili che catavi-suu in spiagia e tut i baci d'Alassio che me faseevi toeu al Bar Roma dai me' noni. 
Se séri in montagna me godévi la crescénsa de la Valsàssina e i fioor che catavi- suu in di praa. 
De quan che soon rivaa a Milan, in del rioon de Pòrta Vòlta m'è vegnuda la fissa de anda' a mangia' la prima voeulta in d'on "Ristorante Cinese": a Genoa ghe n'éra nò e a Milan ghe n'éra doma' vun pròpi in de nun, giraa l'angol. 
Al "Ming" me regòrdi anmò la me' prima supa col cugiaa de porcelana e el me' prim ris "alla Cantonese" con visin i "involtini primavera". 
E poeu in Paolo Sarpi me fasévi compagna' da la me' mama dal "Maggi" a toeu i pan de mei e magara ie mangiaom setaa giò al taol con la cicolata calda. 
Anca dess che voo per i cinquantòt, hoo conservaa certi gust che gh'évi de piscinin: la passioon per i gnoc al pesto, la cima genoésa, la pasqualina, el polaster a ròst coi patati e l'usmarin, tut i robb imboragiaa e el risòt giald. E anca la cotizza comasca, i gnoc de suca e la polénta taragna!!

Nessun commento:

Posta un commento